L'havanera

Grup d'havaneres Ultramar

Introducció

El que avui entenem per havanera és fruit d’una llarga i complexa sèrie de vicissituds històriques i culturals. D’entrada el primer que ens ve al cap és la illa de Cuba i la costa catalana, i això, sense deixar de ser cert, cal que sigui matisat en tan que només es coneixen les havaneres a Cuba i a Catalunya. Al País Basc, a Galícia, a Cantàbria, a Astúries, a Castella, al País valencià, a Andalusia, a les Illes Canàries i en molts d’altres llocs també es canten havaneres. 

Fins i tot el seu ritme es pot identificar en peces de l’àrea mediterrània, com per exemple: en algunes cançons napolitanes (és el cas de la ja famosa “Oh sole mio”).


El seu origen

L’origen de l’havanera l’hem de buscar, sense cap mena de dubte, en la contradansa cubana, forma musical derivada de la contradansa continental europea introduïda a Cuba pels francesos a mitjans dels segle XIX. Junt amb la “ gavota” i el “paspié” constituïren els ritmes de moda obligats a totes les reunions de societat i festes aristocràtiques.

Aquesta contradansa va ésser molt cultivada pels compositors cubans durant el segle XIX, que adoptaren dues mètriques diferents al pentagrama; l’una a 6 x 8 i l’altra a 2 x 4, de la primera derivaren la GUAJIRA, la CLAVE i la CRIOLLA i de la segona naixeren la DANZA, el DANZON i l’ HAVANERA.